#jonoacato

El hastag #jonoacato espero que sigui dels més populars al twitter... i més enllà de la popularitat a l'entorn de les xarxes socials, espero que sigui lema de les aules escolars catalanes.

Si tinc clar que #jonoacato no és només per una qüestió ideològica que certament m'empeny a la defensa d'uns principis si no, i principalment, per motius PEDAGÒGICS. És això el què s'encarrega als professionals de l'educació...  esforçar-se cada dia per a què l'educació dels nens i nenes sigui el més exitosa possible. Ai caram! Ans al contrari, es debat l'educació dels infants en despatxos de tribunals convertint un tema més que superat, educativament parlant, com la immersió lingüística en política barata d'una Espanya passada de rosca, enrocada en passat, que es mira el melic, anti tot el què soni a català, i que sens dubte... cada dia queda més clar que no ens convé gens ni mica.

L'èxit que ha suposat a nivell de cohesió social i competències lingüístiques el model d'immersió lingüística català, així com, els resultats positius davant el gran repte que ha afrontat últimament amb l'arribada de nous i noves catalanes és indiscutible. Motius que potser no es refereixen a cap article d'una llei, ni cap resolució judicial... però que tenen el valor de ser motius socials i pedagògics que haurien de prevaldre sobre voluntats  polítiques de #les3famílies

Un estiu recuperant costums...

Un estiu com feia uns quants que no passava...
La majoria de vosaltres podeu pensar que en temps de vacances anar amunt i avall com un borinot no és la millora manera de passar el temps de descans... però la veritat és que quan sents que la música i les activitats en equip a les entitats t'omplen com ho fan en mi esperes que vinguin estones així. Recuperar l'energia musical i les activitats és més que reconfortant. He recuperat vells costums de passar-me l'estiu fent coses i arraconar la platja. I si us he de dir la veritat... estic encantada de poder-ho fer! Això sí... tinc el mateix color que un "glop de llet"!
Sovint em pregunto com pot ser que la mateixa intensitat en la què visc les activitats (concerts, gegants, actuacions...) pot compensar l'estrés que això mateix suposa. Però, tant li fa... no trobo la resposta però m'adono que així és. La satisfacció de la feina feta pot amb tots els moment difícils que cal superar per concloure les coses.
S'acaba l'estiu... i tornem a la rutina. Però amb el cor plè de música, i espero que amb un curs plè de molta música també. SOL DO.  :)
Salut!

L'educació o les finances?

Aquest matí, com de costum, m'he llevat tot escoltant les notícies... un mal despertar. Les notícies decebedores sobre la retellada dels recursos a l'educació (ara ensenyament) han alterat tots els meus sentits. Certament, l'administració (la de les nostres cases, de les famílies, de les escoles, dels joves, dels ajuntaments... i també de la Generalitat) pateix dificultats econòmiques; i això fa que tots i totes siguem conscients de què és molt important que ens estrenyem el cinturó. Ara bé, hem de ser concients que millorar les finances de la Generalitat, sanejar, reservar arques, posar calerons a altres prioritats, reduir dèficit, etc... en cap cas significa millorar l'educació dels nens i nenes catalans, ni tampoc, en cap cas, augmentar el nivell acadèmic dels alumnes del nostre país... objectiu que fa poc s'anunciava com objectiu estrella de la legislatura.

La supressió de la 6a hora no contribueixen a millorar l'educació. Les escoles hauran de deixar d'impartir matèries complementàries que incideixen directament a l'adquisició de competències molt importants per a formar futurs ciutadans crítics, creatius, analítics, amb bon raonament matemàtic, capaços d'expressar-se en diverses llengües... I ... també ha contribuït, a una escomesa complícadíssima, com és a l'aproximació entre l'escola privada-concertada i l'escola pública.  La supressió d'aquesta mesura i les seves conseqüències, no es podrà minimitzarà augmentant l'horari dels docents amb 1 hora més setmanal. Com en tot, sempre hi ha inconvenients, i la la 6a hora també en té algun: ha comportat dificultats organitzatives a les escoles, que ha dificultat la tasca de coordinació dels claustres, etc... No obstant, ha permès a les escoles endinsar-se en projectes educatius que difícilment s'hauríen pogut tirar endavant en altres circumstàncies.
Finalment, retorno al títol de la meva blocada. Parlem d'educació o parlem de finances? Parlem de finances. No s'està entrant a valorar el perjudici que aquesta retallada influeix sobre l'escola pública. No és una qüestió de diners, ni condicions laborals... si no una aposta per l'educació d'avui per a la ciutadania de demà. Cosa que m'entristeix no reconèixer en la principal institució del meu país, actualment.