diumenge, 13 de desembre de 2015

menjar peix o aprendre a pescar?

Vivim moments convulsos socialment; res tornarà a ser com era abans, però tampoc pot continuar essent com és ara. La crisi que ens ha portat on som obligant-nos a repensar el nostre model econòmic generant noves oportunitats, nous espais on poder desenvolupar projectes, nous sectors productius, noves feines, nous equilibris. D’una situació dolenta en pot néixer un model fort si som capaços entre tots de posar-hi més esforços que mai i actuar sobre les palanques que poden fer moure el nostre sistema. Quines? Educació, formació, acompanyament, assessorament, creativitat, valors,...

Estem posant rajols d’un nou edifici que necessitem sigui ben sòlid, amb bons fonaments, a partir de totes les eines que tenim a l’abast. Al meu entendre una d’aquestes eines pot ser la creació d’un nou país que ens permeti desenvolupar un estat modern, sensible, ... i sense tantes rèmores del passat. Des de la proximitat dels pobles, però, podem avançar molta feina des de la solidaritat, des de la planificació dels serveis i des del convenciment que a més d’oferir peix, hem d’ajudar a pescar.

Els pobles hem de procurar dotar-nos de serveis d’assistència social que permetin atendre les moltes situacions que anuncien les estadístiques més devastadores amb tants per cent de pobresa energètica, dades de pobresa infantil, índexs d’atur... que des de la fredor de la precisió matemàtica fan posar la pell de gallina. Però, a més d’eines per atendre l’emergència social que permetin “parar el cop” també especialment hem de posar esforços en tot els conjunts d’accions, serveis i eines que permetin que aquestes famílies que avui necessiten assistència puguin deixar de necessitar-la, puguin sortir de l’espiral complicat en el qual s’han vist immersos per una onada que s’ha emportat el què fins ara era un sistema econòmic que anava trampejant. Des de les administracions, des del món associatiu i el voluntariat, des de les empreses, ... tenim oportunitat (i deure social) d’impulsar el canvi més global granet a granet.   


Quan parlem doncs de la necessitat d’invertir en “serveis socials” crec que ho hem de fer des d’una perspectiva ben àmplia des de la basant assistencialista a la d’ajuda a les persones –grans i joves- a tirar endavant pel seu compte el propi projecte vital.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada