dilluns, 5 de setembre de 2011

#jonoacato

El hastag #jonoacato espero que sigui dels més populars al twitter... i més enllà de la popularitat a l'entorn de les xarxes socials, espero que sigui lema de les aules escolars catalanes.
Si tinc clar que #jonoacato no és només per una qüestió ideològica que certament m'empeny a la defensa d'uns principis si no, i principalment, per motius PEDAGÒGICS. És això el què s'encarrega als professionals de l'educació...  esforçar-se cada dia per a què l'educació dels nens i nenes sigui el més exitosa possible. Ai caram! Ans al contrari, es debat l'educació dels infants en despatxos de tribunals convertint un tema més que superat, educativament parlant, com la immersió lingüística en política barata d'una Espanya passada de rosca, enrocada en passat, que es mira el melic, anti tot el què soni a català, i que sens dubte... cada dia queda més clar que no ens convé gens ni mica.
L'èxit que ha suposat a nivell de cohesió social i competències lingüístiques el model d'immersió lingüística català, així com, els resultats positius davant el gran repte que ha afrontat últimament amb l'arribada de nous i noves catalanes és indiscutible. Motius que potser no es refereixen a cap article d'una llei, ni cap resolució judicial... però que tenen el valor de ser motius socials i pedagògics que haurien de prevaldre sobre voluntats  polítiques de #les3famílies

dijous, 25 d’agost de 2011

Un estiu recuperant costums...

Un estiu com feia uns quants que no passava...
La majoria de vosaltres podeu pensar que en temps de vacances anar amunt i avall com un borinot no és la millora manera de passar el temps de descans... però la veritat és que quan sents que la música i les activitats en equip a les entitats t'omplen com ho fan en mi esperes que vinguin estones així. Recuperar l'energia musical i les activitats és més que reconfortant. He recuperat vells costums de passar-me l'estiu fent coses i arraconar la platja. I si us he de dir la veritat... estic encantada de poder-ho fer! Això sí... tinc el mateix color que un "glop de llet"!
Sovint em pregunto com pot ser que la mateixa intensitat en la què visc les activitats (concerts, gegants, actuacions...) pot compensar l'estrés que això mateix suposa. Però, tant li fa... no trobo la resposta però m'adono que així és. La satisfacció de la feina feta pot amb tots els moment difícils que cal superar per concloure les coses.
S'acaba l'estiu... i tornem a la rutina. Però amb el cor plè de música, i espero que amb un curs plè de molta música també. SOL DO.  :)
Salut!


dimarts, 12 d’abril de 2011

L'educació o les finances?


Aquest matí, com de costum, m'he llevat tot escoltant les notícies... un mal despertar. Les notícies decebedores sobre la retellada dels recursos a l'educació (ara ensenyament) han alterat tots els meus sentits. Certament, l'administració (la de les nostres cases, de les famílies, de les escoles, dels joves, dels ajuntaments... i també de la Generalitat) pateix dificultats econòmiques; i això fa que tots i totes siguem conscients de què és molt important que ens estrenyem el cinturó. Ara bé, hem de ser concients que millorar les finances de la Generalitat, sanejar, reservar arques, posar calerons a altres prioritats, reduir dèficit, etc... en cap cas significa millorar l'educació dels nens i nenes catalans, ni tampoc, en cap cas, augmentar el nivell acadèmic dels alumnes del nostre país... objectiu que fa poc s'anunciava com objectiu estrella de la legislatura.

La supressió de la 6a hora no contribueixen a millorar l'educació. Les escoles hauran de deixar d'impartir matèries complementàries que incideixen directament a l'adquisició de competències molt importants per a formar futurs ciutadans crítics, creatius, analítics, amb bon raonament matemàtic, capaços d'expressar-se en diverses llengües... I ... també ha contribuït, a una escomesa complícadíssima, com és a l'aproximació entre l'escola privada-concertada i l'escola pública.  La supressió d'aquesta mesura i les seves conseqüències, no es podrà minimitzarà augmentant l'horari dels docents amb 1 hora més setmanal. Com en tot, sempre hi ha inconvenients, i la la 6a hora també en té algun: ha comportat dificultats organitzatives a les escoles, que ha dificultat la tasca de coordinació dels claustres, etc... No obstant, ha permès a les escoles endinsar-se en projectes educatius que difícilment s'hauríen pogut tirar endavant en altres circumstàncies.
Finalment, retorno al títol de la meva blocada. Parlem d'educació o parlem de finances? Parlem de finances. No s'està entrant a valorar el perjudici que aquesta retallada influeix sobre l'escola pública. No és una qüestió de diners, ni condicions laborals... si no una aposta per l'educació d'avui per a la ciutadania de demà. Cosa que m'entristeix no reconèixer en la principal institució del meu país, actualment.

diumenge, 3 d’abril de 2011

íntimes reflexions sobre decisions difícils

Escric aquestes lletres després de conversar amb bons amics i gent a qui aprecio...

Sovint et trobes en situacions en què actuar d'una determinada manera pot ser bo per a tu però no sembla el millor per altres, o al revés... La vida política està plena d'aquestes situacions en les quals la generoisitat en vers objectius comuns, responsabilitat per un camí construït de temps enrera,  petites renuncies que porten a acords, suma d'esforços en la diversitat, etc... són valors imprescindibles perquè la política esdevingui una veritable eina de grups, no de persones.

La vocació de servei per canviar coses en favor de l'interès col·lectiu, no el propi, que tothom qui algun dia es planteja inciar-se en el camí polític ha de tenir molt present, ens ajuda a escollir la millor opció en cada moment. No només l'èxit personal ens omple de bones vibracions; és, també, un fet de satisfacció personal optar per petites renuncies al què podria aportar èxit individual en favor de camins iniciats per altres companys. 

dimarts, 8 de març de 2011

tres voles rebel!

A l'atzar agraeixo tres dons:
haver nascut dona, de classe treballadora
i nació oprimida; i el tèrbol atzar
de ser tres voltes rebel.

Maria Mercè Marçal

Avui, 8 de març 2011, celebrem del Dia Internacional de les Dones. Arreu del país tenen lloc actes, celebracions, conferències,... per ajudar-nos a ser conscients i sensibilitzar-nos de la desigualtat entre dones i homes que avui en dia encara continua present a la nostra societat.

Hem avançat molt en aquest camí gràcies a incansables esforços d'entitats, col·lectius, societat civil, i línies clares d'actuació... És una veritable llàstima veure com el nou govern de la Generalitat de Catalunya promou el pas enrera de les polítiques que han permès arribar fins aquí, i que han de permetre consolidar i seguir endavant amb aquests avenços socials. Veiem un Institut Català de les Dones amb un paper poc rellevant, el tancament de programes d'igualtat que s'estaven impulsant,... i un president que parla d'igualtat referida a "la dona". Sr. Mas, no som una cosa o un principi,... les DONES necessitem que continuïn les polítiques actives de dones, imprescindibles perquè cada dia vivim un país d'homes i dones més lliures de desigualtats i prejudicis.

Tres voltes rebel! Gràcies, atzar.

dimarts, 1 de març de 2011

Final d'un trajecte, inici d'un nou camí!

Estreno avui l'escriptura d'aquest bloc, després de finalitzar la meva etapa als Serveis Territorials de Joventut de la Generalitat a Girona. Ha estat un honor poder contribuir en un projecte que ha portat les polítiques de joventut del nostre país a un lloc molt més nuclear del què alguns haurien imaginat, i ajudar a tirar endavant el projecte de les Joventuts Polítiques del meu partit.

Com en tots els camins, sempre podíem haver fet altres rutes amb menys i més obstacles, amb altres paisatges... Avaluar és una eina potentíssima per a actuar millor en ocasions futures, cal analitzar i aprendre dels encerts i els errors. No obstant, en el seu conjunt estic plenament satisfeta de la feina feta. Satisfacció i agraïment són els missatges que voldria que destaquessin en aquest primer escrit. Agraïments que dirigeixo al meu partit i les joventut polítiques per haver-me donat la oportunitat d'aprendre tantes coses i haver confiat en mi, a l'Eugeni -secretari de joventut d'aquesta etapa- pel seu sempre suport i confiança dipositada en una noia de Palamós que no coneixia :), als meus companys de l'equip de direcció (Jean-Marc, Montse, Jordi, David, Ramon, Aina, Jaume, Juli...), a moltes excel·lents persones amb qui he compartit viatge (Mireia, Esperança, Anna, Josep, David, Josep, Miquel, Jordi, Macià, Carme,...), als professionals de la coordinació que han posat el carbó a la màquina de tren (Mireia, Neus, Myrte, Carles, Albert, Àngels, Laura, Laia, Pau, Bengue, Elvira, Yo), a tots els professionals amb qui he tingut la sort de treballar, i també, als membres de les entitats, tècnics de joventut dels municipis, consells i entitats, alcaldes i alcaldesses, regidors i regidores, consellers comarcals... que a la demarcació de Girona han tingut la valentia de tirar endavant, en moment complicats, polítiques socials que pensen en els joves del futur però també en els joves d’un present complex; i que han confiat en la meva feina fent-me fàcil la tasca de dirigir un treball conjunt de tots els agents... que esperem no tingui retrocés. Gràcies!

Ara que ha finalitzat aquest trajecte apareixen nous horitzons. Espero continuar el meu camí perseguint nous reptes des de la meva tasca docent com tants mestres d'arreu, reptes des de la societat civil i les entitats, reptes des de la implicació en la política, reptes personals i familiars, ser amiga dels bons amics, i segur... moltes històries, moltes aventures amb bones companyies.

Amics i amigues, Somniem!
Com deia Miquel Martí i Pol: tot està per fer i tot és possible.