dimarts, 12 d’abril de 2011

L'educació o les finances?


Aquest matí, com de costum, m'he llevat tot escoltant les notícies... un mal despertar. Les notícies decebedores sobre la retellada dels recursos a l'educació (ara ensenyament) han alterat tots els meus sentits. Certament, l'administració (la de les nostres cases, de les famílies, de les escoles, dels joves, dels ajuntaments... i també de la Generalitat) pateix dificultats econòmiques; i això fa que tots i totes siguem conscients de què és molt important que ens estrenyem el cinturó. Ara bé, hem de ser concients que millorar les finances de la Generalitat, sanejar, reservar arques, posar calerons a altres prioritats, reduir dèficit, etc... en cap cas significa millorar l'educació dels nens i nenes catalans, ni tampoc, en cap cas, augmentar el nivell acadèmic dels alumnes del nostre país... objectiu que fa poc s'anunciava com objectiu estrella de la legislatura.

La supressió de la 6a hora no contribueixen a millorar l'educació. Les escoles hauran de deixar d'impartir matèries complementàries que incideixen directament a l'adquisició de competències molt importants per a formar futurs ciutadans crítics, creatius, analítics, amb bon raonament matemàtic, capaços d'expressar-se en diverses llengües... I ... també ha contribuït, a una escomesa complícadíssima, com és a l'aproximació entre l'escola privada-concertada i l'escola pública.  La supressió d'aquesta mesura i les seves conseqüències, no es podrà minimitzarà augmentant l'horari dels docents amb 1 hora més setmanal. Com en tot, sempre hi ha inconvenients, i la la 6a hora també en té algun: ha comportat dificultats organitzatives a les escoles, que ha dificultat la tasca de coordinació dels claustres, etc... No obstant, ha permès a les escoles endinsar-se en projectes educatius que difícilment s'hauríen pogut tirar endavant en altres circumstàncies.
Finalment, retorno al títol de la meva blocada. Parlem d'educació o parlem de finances? Parlem de finances. No s'està entrant a valorar el perjudici que aquesta retallada influeix sobre l'escola pública. No és una qüestió de diners, ni condicions laborals... si no una aposta per l'educació d'avui per a la ciutadania de demà. Cosa que m'entristeix no reconèixer en la principal institució del meu país, actualment.

diumenge, 3 d’abril de 2011

íntimes reflexions sobre decisions difícils

Escric aquestes lletres després de conversar amb bons amics i gent a qui aprecio...

Sovint et trobes en situacions en què actuar d'una determinada manera pot ser bo per a tu però no sembla el millor per altres, o al revés... La vida política està plena d'aquestes situacions en les quals la generoisitat en vers objectius comuns, responsabilitat per un camí construït de temps enrera,  petites renuncies que porten a acords, suma d'esforços en la diversitat, etc... són valors imprescindibles perquè la política esdevingui una veritable eina de grups, no de persones.

La vocació de servei per canviar coses en favor de l'interès col·lectiu, no el propi, que tothom qui algun dia es planteja inciar-se en el camí polític ha de tenir molt present, ens ajuda a escollir la millor opció en cada moment. No només l'èxit personal ens omple de bones vibracions; és, també, un fet de satisfacció personal optar per petites renuncies al què podria aportar èxit individual en favor de camins iniciats per altres companys.