dimarts, 8 de març de 2011

tres voles rebel!

A l'atzar agraeixo tres dons:
haver nascut dona, de classe treballadora
i nació oprimida; i el tèrbol atzar
de ser tres voltes rebel.

Maria Mercè Marçal

Avui, 8 de març 2011, celebrem del Dia Internacional de les Dones. Arreu del país tenen lloc actes, celebracions, conferències,... per ajudar-nos a ser conscients i sensibilitzar-nos de la desigualtat entre dones i homes que avui en dia encara continua present a la nostra societat.

Hem avançat molt en aquest camí gràcies a incansables esforços d'entitats, col·lectius, societat civil, i línies clares d'actuació... És una veritable llàstima veure com el nou govern de la Generalitat de Catalunya promou el pas enrera de les polítiques que han permès arribar fins aquí, i que han de permetre consolidar i seguir endavant amb aquests avenços socials. Veiem un Institut Català de les Dones amb un paper poc rellevant, el tancament de programes d'igualtat que s'estaven impulsant,... i un president que parla d'igualtat referida a "la dona". Sr. Mas, no som una cosa o un principi,... les DONES necessitem que continuïn les polítiques actives de dones, imprescindibles perquè cada dia vivim un país d'homes i dones més lliures de desigualtats i prejudicis.

Tres voltes rebel! Gràcies, atzar.

dimarts, 1 de març de 2011

Final d'un trajecte, inici d'un nou camí!

Estreno avui l'escriptura d'aquest bloc, després de finalitzar la meva etapa als Serveis Territorials de Joventut de la Generalitat a Girona. Ha estat un honor poder contribuir en un projecte que ha portat les polítiques de joventut del nostre país a un lloc molt més nuclear del què alguns haurien imaginat, i ajudar a tirar endavant el projecte de les Joventuts Polítiques del meu partit.

Com en tots els camins, sempre podíem haver fet altres rutes amb menys i més obstacles, amb altres paisatges... Avaluar és una eina potentíssima per a actuar millor en ocasions futures, cal analitzar i aprendre dels encerts i els errors. No obstant, en el seu conjunt estic plenament satisfeta de la feina feta. Satisfacció i agraïment són els missatges que voldria que destaquessin en aquest primer escrit. Agraïments que dirigeixo al meu partit i les joventut polítiques per haver-me donat la oportunitat d'aprendre tantes coses i haver confiat en mi, a l'Eugeni -secretari de joventut d'aquesta etapa- pel seu sempre suport i confiança dipositada en una noia de Palamós que no coneixia :), als meus companys de l'equip de direcció (Jean-Marc, Montse, Jordi, David, Ramon, Aina, Jaume, Juli...), a moltes excel·lents persones amb qui he compartit viatge (Mireia, Esperança, Anna, Josep, David, Josep, Miquel, Jordi, Macià, Carme,...), als professionals de la coordinació que han posat el carbó a la màquina de tren (Mireia, Neus, Myrte, Carles, Albert, Àngels, Laura, Laia, Pau, Bengue, Elvira, Yo), a tots els professionals amb qui he tingut la sort de treballar, i també, als membres de les entitats, tècnics de joventut dels municipis, consells i entitats, alcaldes i alcaldesses, regidors i regidores, consellers comarcals... que a la demarcació de Girona han tingut la valentia de tirar endavant, en moment complicats, polítiques socials que pensen en els joves del futur però també en els joves d’un present complex; i que han confiat en la meva feina fent-me fàcil la tasca de dirigir un treball conjunt de tots els agents... que esperem no tingui retrocés. Gràcies!

Ara que ha finalitzat aquest trajecte apareixen nous horitzons. Espero continuar el meu camí perseguint nous reptes des de la meva tasca docent com tants mestres d'arreu, reptes des de la societat civil i les entitats, reptes des de la implicació en la política, reptes personals i familiars, ser amiga dels bons amics, i segur... moltes històries, moltes aventures amb bones companyies.

Amics i amigues, Somniem!
Com deia Miquel Martí i Pol: tot està per fer i tot és possible.