menjar peix o aprendre a pescar?

Vivim moments convulsos socialment; res tornarà a ser com era abans, però tampoc pot continuar essent com és ara. La crisi que ens ha portat on som obligant-nos a repensar el nostre model econòmic generant noves oportunitats, nous espais on poder desenvolupar projectes, nous sectors productius, noves feines, nous equilibris. D’una situació dolenta en pot néixer un model fort si som capaços entre tots de posar-hi més esforços que mai i actuar sobre les palanques que poden fer moure el nostre sistema. Quines? Educació, formació, acompanyament, assessorament, creativitat, valors,...

Estem posant rajols d’un nou edifici que necessitem sigui ben sòlid, amb bons fonaments, a partir de totes les eines que tenim a l’abast. Al meu entendre una d’aquestes eines pot ser la creació d’un nou país que ens permeti desenvolupar un estat modern, sensible, ... i sense tantes rèmores del passat. Des de la proximitat dels pobles, però, podem avançar molta feina des de la solidaritat, des de la planificació dels serveis i des del convenciment que a més d’oferir peix, hem d’ajudar a pescar.

Els pobles hem de procurar dotar-nos de serveis d’assistència social que permetin atendre les moltes situacions que anuncien les estadístiques més devastadores amb tants per cent de pobresa energètica, dades de pobresa infantil, índexs d’atur... que des de la fredor de la precisió matemàtica fan posar la pell de gallina. Però, a més d’eines per atendre l’emergència social que permetin “parar el cop” també especialment hem de posar esforços en tot els conjunts d’accions, serveis i eines que permetin que aquestes famílies que avui necessiten assistència puguin deixar de necessitar-la, puguin sortir de l’espiral complicat en el qual s’han vist immersos per una onada que s’ha emportat el què fins ara era un sistema econòmic que anava trampejant. Des de les administracions, des del món associatiu i el voluntariat, des de les empreses, ... tenim oportunitat (i deure social) d’impulsar el canvi més global granet a granet.   

Quan parlem doncs de la necessitat d’invertir en “serveis socials” crec que ho hem de fer des d’una perspectiva ben àmplia des de la basant assistencialista a la d’ajuda a les persones –grans i joves- a tirar endavant pel seu compte el propi projecte vital.

Fer de regidora i moltes coses més

La política ofereix l'oportunitat de transformar l'entorn, i en el cas de la política municipal des de la proximitat del teu poble. Em sento amb una gran responsabilitat així com privilegiada de poder observar la realitat des d'un altre punt de vista, de conèixer els temes a fons, de posar-hi el meu granet de sorra... i ho faig sentint-me acompanyada d'un gran equip humà (dins i fora de l'ajuntament).

Per desgràcia, implicar-se políticament no és un fet gaire valorat; es fa evident que ens cal una reflexió profunda i impulsar un nou model polític que ajudi també a canviar això. El què si és cert és que prendre decisions no és fàcil per a ningú i els regidors o regidores amb més o menys experiència, més o menys del teu agrad es troben prenen decisions contínuament, assumint responsabilitats i lluitant dia a dia contra una administració que ella mateixa s'ha anat embolicant i creant un laberint administratiu que fa les accions més lentes del què tots podem entendre.

Des que compatibilitzo la meva feina de mestra (la feina que he volgut fer des que era petita) amb la d'assumir diverses àrees a l'actual govern local (organització, recursos humans, atenció ciutadana i participació) les setmanes passen volant i la intensitat dels dies ha crescut enormement. Continuo fent les meves classes de música, tot i que a mitja jornada, continuo les meves aficions tot i que hi dedico menys temps, continuo compromesa amb diverses associacions malgrat no hi puc ser tant activa, continuo dedicant temps a la família tot i que competeix temps amb moltes altres preocupacions... Tot plegat, faig de regidora i moltes altres coses més, i tot i que les moltes altres coses més existien primer es fa difícil ajustar la balança quan estàs convençut (com és el cas) que estàs davant una oportunitat única i disposat (com és el cas) a fer el màxim productiu possible el teu pas per l'ajuntament.

Serveixi doncs aquesta reflexió com a propòsit necessari de perseguir l'equilibri entre tantes vocacions, aficions i especialment l'atenció a la família que és el pilar sobre on tot es recolza.

Els ingredients de la participació

Quan fa temps que no fas una cosa, o quan no l’has feta mai, cal entrenament. Cal aprendre’n primer! Per això estic convençuda que apostar per l’educació en la participació i en projectes que fomentin la comunitat és clau perquè el dia de demà els nostres nens i nenes, els adults de llavors, ho facin molt millor que nosaltres.

Més enllà d’aquesta aposta de futur en què crec fermament, podem apostar per una participació més real des d’ara mateix, amb les eines que tenim. Com en tots els plats de bona cuina, calen bons ingredients i un procés curós perquè en surti un bon resultat. Crec que, pel que fa a participació,  els ingredients que hem de tenir en compte de forma principal són:

-       La voluntat política de posar en consideració de la gent les qüestions que afecten al poble, fomentant una visió col·lectiva de les situacions. (quin carrer arreglem? El què està pitjor o el meu?)

-       La responsabilitat d’oferir la informació i arguments suficients perquè es pugui escollir d’una manera raonada, coneixent els avantatges i els inconvenients de cada proposta, els motius  i els efectes de cada decisió que es pugui prendre.

Amb la combinació d’aquests dos ingredients, obtindríem una participació més real, més sòlida de la que estem practicant. I, és clar, també cal tenir en compte que en el procés d’aprenentatge d’aquesta nova manera de fer,  hi cal molta paciència, enginy, perseverança i, sobretot, no gaires presses electorals.

Per baixar en el pla de la realitat immediata: Quina motivació tècnica tenia cadascuna de les opcions proposades en la renovació del passeig? Només hi jugava l’aspecte estètic? S’havia previst l’efecte de les llevantades, el vent, el trànsit, l’eficiència en la neteja... en cada opció? No hauria estat convenient un debat sobre l’adequació de les propostes abans de posar-les a votació? La participació tal com va ser plantejada és suficient per donar per validada la solució? Jo expresso els meus dubtes.

Una nova manera de fer és possible.

Espècie en perill: autònoms

A casa en tenim un! 

Un animal d'aquesta espècie que anomenem autònoms; un d'aquests que plogui o nevi, faci mal el peu o l'esquena surten de casa dia a dia per fer la seva feina, tantes hores com calgui procurant guanyar-hi un sou. 

Fins aquí tot bé! Sortir a donar-ho tot (a la vida i a la feina) són valors importants. Ara bé, un autònom ha de generar 2000€ mínim mensuals per a poder guanyar un sou inferior 1000€! Com és això? On va a parar la diferència d'aquests 1000€? La resposta es troba en els tant apreciats impostos. Podríem fins i tot trobar-ho raonable, doncs els impostos (en principi) són retornat en forma de servei als ciutadans, i és clar, tenen un cost. No es tracta tant del pagar molt o poc, si no, per què paguem? en què són invertits aquests diners? i pagar-los amb el convenciment de què l'aportació que es fa garanteix els pilars del benestar. Un sistema en què participem amb impostos i, llavors, plegats com a societat gaudim d'un sistema públic que s'encarrega de repartir la riquesa en funció de les necessitats. 

La veritat, però, és no passa ben bé així; i mentrestant, es promociona el model d'autònoms que pedalen i tenen pocs drets, vers altres treballen "fent la viu viu" i gaudeixen de prestacions. Els autònoms i la petita empresa estan en perill. 

Si un autònom té tants pocs drets en baixa de malaltia, en prestacions d'atur, en... alhora que té tantes obligacions d'impostos em costa d'entendre com el sistema actual correspon a incentivar la dinamització econòmica i ajudar els petits empresaris a crear ocupació (o a auto-ocupar-se, si més no). 

#jonoacato

El hastag #jonoacato espero que sigui dels més populars al twitter... i més enllà de la popularitat a l'entorn de les xarxes socials, espero que sigui lema de les aules escolars catalanes.

Si tinc clar que #jonoacato no és només per una qüestió ideològica que certament m'empeny a la defensa d'uns principis si no, i principalment, per motius PEDAGÒGICS. És això el què s'encarrega als professionals de l'educació...  esforçar-se cada dia per a què l'educació dels nens i nenes sigui el més exitosa possible. Ai caram! Ans al contrari, es debat l'educació dels infants en despatxos de tribunals convertint un tema més que superat, educativament parlant, com la immersió lingüística en política barata d'una Espanya passada de rosca, enrocada en passat, que es mira el melic, anti tot el què soni a català, i que sens dubte... cada dia queda més clar que no ens convé gens ni mica.

L'èxit que ha suposat a nivell de cohesió social i competències lingüístiques el model d'immersió lingüística català, així com, els resultats positius davant el gran repte que ha afrontat últimament amb l'arribada de nous i noves catalanes és indiscutible. Motius que potser no es refereixen a cap article d'una llei, ni cap resolució judicial... però que tenen el valor de ser motius socials i pedagògics que haurien de prevaldre sobre voluntats  polítiques de #les3famílies

Un estiu recuperant costums...

Un estiu com feia uns quants que no passava...
La majoria de vosaltres podeu pensar que en temps de vacances anar amunt i avall com un borinot no és la millora manera de passar el temps de descans... però la veritat és que quan sents que la música i les activitats en equip a les entitats t'omplen com ho fan en mi esperes que vinguin estones així. Recuperar l'energia musical i les activitats és més que reconfortant. He recuperat vells costums de passar-me l'estiu fent coses i arraconar la platja. I si us he de dir la veritat... estic encantada de poder-ho fer! Això sí... tinc el mateix color que un "glop de llet"!
Sovint em pregunto com pot ser que la mateixa intensitat en la què visc les activitats (concerts, gegants, actuacions...) pot compensar l'estrés que això mateix suposa. Però, tant li fa... no trobo la resposta però m'adono que així és. La satisfacció de la feina feta pot amb tots els moment difícils que cal superar per concloure les coses.
S'acaba l'estiu... i tornem a la rutina. Però amb el cor plè de música, i espero que amb un curs plè de molta música també. SOL DO.  :)
Salut!

L'educació o les finances?

Aquest matí, com de costum, m'he llevat tot escoltant les notícies... un mal despertar. Les notícies decebedores sobre la retellada dels recursos a l'educació (ara ensenyament) han alterat tots els meus sentits. Certament, l'administració (la de les nostres cases, de les famílies, de les escoles, dels joves, dels ajuntaments... i també de la Generalitat) pateix dificultats econòmiques; i això fa que tots i totes siguem conscients de què és molt important que ens estrenyem el cinturó. Ara bé, hem de ser concients que millorar les finances de la Generalitat, sanejar, reservar arques, posar calerons a altres prioritats, reduir dèficit, etc... en cap cas significa millorar l'educació dels nens i nenes catalans, ni tampoc, en cap cas, augmentar el nivell acadèmic dels alumnes del nostre país... objectiu que fa poc s'anunciava com objectiu estrella de la legislatura.

La supressió de la 6a hora no contribueixen a millorar l'educació. Les escoles hauran de deixar d'impartir matèries complementàries que incideixen directament a l'adquisició de competències molt importants per a formar futurs ciutadans crítics, creatius, analítics, amb bon raonament matemàtic, capaços d'expressar-se en diverses llengües... I ... també ha contribuït, a una escomesa complícadíssima, com és a l'aproximació entre l'escola privada-concertada i l'escola pública.  La supressió d'aquesta mesura i les seves conseqüències, no es podrà minimitzarà augmentant l'horari dels docents amb 1 hora més setmanal. Com en tot, sempre hi ha inconvenients, i la la 6a hora també en té algun: ha comportat dificultats organitzatives a les escoles, que ha dificultat la tasca de coordinació dels claustres, etc... No obstant, ha permès a les escoles endinsar-se en projectes educatius que difícilment s'hauríen pogut tirar endavant en altres circumstàncies.
Finalment, retorno al títol de la meva blocada. Parlem d'educació o parlem de finances? Parlem de finances. No s'està entrant a valorar el perjudici que aquesta retallada influeix sobre l'escola pública. No és una qüestió de diners, ni condicions laborals... si no una aposta per l'educació d'avui per a la ciutadania de demà. Cosa que m'entristeix no reconèixer en la principal institució del meu país, actualment.

íntimes reflexions sobre decisions difícils

Escric aquestes lletres després de conversar amb bons amics i gent a qui aprecio...

Sovint et trobes en situacions en què actuar d'una determinada manera pot ser bo per a tu però no sembla el millor per altres, o al revés... La vida política està plena d'aquestes situacions en les quals la generoisitat en vers objectius comuns, responsabilitat per un camí construït de temps enrera,  petites renuncies que porten a acords, suma d'esforços en la diversitat, etc... són valors imprescindibles perquè la política esdevingui una veritable eina de grups, no de persones.

La vocació de servei per canviar coses en favor de l'interès col·lectiu, no el propi, que tothom qui algun dia es planteja inciar-se en el camí polític ha de tenir molt present, ens ajuda a escollir la millor opció en cada moment. No només l'èxit personal ens omple de bones vibracions; és, també, un fet de satisfacció personal optar per petites renuncies al què podria aportar èxit individual en favor de camins iniciats per altres companys. 

tres voles rebel!

A l'atzar agraeixo tres dons:

haver nascut dona, de classe treballadora

i nació oprimida; i el tèrbol atzar

de ser tres voltes rebel.



Maria Mercè Marçal

Avui, 8 de març 2011, celebrem del Dia Internacional de les Dones. Arreu del país tenen lloc actes, celebracions, conferències,... per ajudar-nos a ser conscients i sensibilitzar-nos de la desigualtat entre dones i homes que avui en dia encara continua present a la nostra societat.

Hem avançat molt en aquest camí gràcies a incansables esforços d'entitats, col·lectius, societat civil, i línies clares d'actuació... És una veritable llàstima veure com el nou govern de la Generalitat de Catalunya promou el pas enrera de les polítiques que han permès arribar fins aquí, i que han de permetre consolidar i seguir endavant amb aquests avenços socials. Veiem un Institut Català de les Dones amb un paper poc rellevant, el tancament de programes d'igualtat que s'estaven impulsant,... i un president que parla d'igualtat referida a "la dona". Sr. Mas, no som una cosa o un principi,... les DONES necessitem que continuïn les polítiques actives de dones, imprescindibles perquè cada dia vivim un país d'homes i dones més lliures de desigualtats i prejudicis.

Tres voltes rebel! Gràcies, atzar.

Final d'un trajecte, inici d'un nou camí!

Estreno avui l'escriptura d'aquest bloc, després de finalitzar la meva etapa als Serveis Territorials de Joventut de la Generalitat a Girona. Ha estat un honor poder contribuir en un projecte que ha portat les polítiques de joventut del nostre país a un lloc molt més nuclear del què alguns haurien imaginat, i ajudar a tirar endavant el projecte de les Joventuts Polítiques del meu partit.

Com en tots els camins, sempre podíem haver fet altres rutes amb menys i més obstacles, amb altres paisatges... Avaluar és una eina potentíssima per a actuar millor en ocasions futures, cal analitzar i aprendre dels encerts i els errors. No obstant, en el seu conjunt estic plenament satisfeta de la feina feta. Satisfacció i agraïment són els missatges que voldria que destaquessin en aquest primer escrit. Agraïments que dirigeixo al meu partit i les joventut polítiques per haver-me donat la oportunitat d'aprendre tantes coses i haver confiat en mi, a l'Eugeni -secretari de joventut d'aquesta etapa- pel seu sempre suport i confiança dipositada en una noia de Palamós que no coneixia :), als meus companys de l'equip de direcció (Jean-Marc, Montse, Jordi, David, Ramon, Aina, Jaume, Juli...), a moltes excel·lents persones amb qui he compartit viatge (Mireia, Esperança, Anna, Josep, David, Josep, Miquel, Jordi, Macià, Carme,...), als professionals de la coordinació que han posat el carbó a la màquina de tren (Mireia, Neus, Myrte, Carles, Albert, Àngels, Laura, Laia, Pau, Bengue, Elvira, Yo), a tots els professionals amb qui he tingut la sort de treballar, i també, als membres de les entitats, tècnics de joventut dels municipis, consells i entitats, alcaldes i alcaldesses, regidors i regidores, consellers comarcals... que a la demarcació de Girona han tingut la valentia de tirar endavant, en moment complicats, polítiques socials que pensen en els joves del futur però també en els joves d’un present complex; i que han confiat en la meva feina fent-me fàcil la tasca de dirigir un treball conjunt de tots els agents... que esperem no tingui retrocés. Gràcies!

Ara que ha finalitzat aquest trajecte apareixen nous horitzons. Espero continuar el meu camí perseguint nous reptes des de la meva tasca docent com tants mestres d'arreu, reptes des de la societat civil i les entitats, reptes des de la implicació en la política, reptes personals i familiars, ser amiga dels bons amics, i segur... moltes històries, moltes aventures amb bones companyies.

Amics i amigues, Somniem!

Com deia Miquel Martí i Pol: tot està per fer i tot és possible.