menjar peix o aprendre a pescar?

Vivim moments convulsos socialment; res tornarà a ser com era abans, però tampoc pot continuar essent com és ara. La crisi que ens ha portat on som obligant-nos a repensar el nostre model econòmic generant noves oportunitats, nous espais on poder desenvolupar projectes, nous sectors productius, noves feines, nous equilibris. D’una situació dolenta en pot néixer un model fort si som capaços entre tots de posar-hi més esforços que mai i actuar sobre les palanques que poden fer moure el nostre sistema. Quines? Educació, formació, acompanyament, assessorament, creativitat, valors,...

Estem posant rajols d’un nou edifici que necessitem sigui ben sòlid, amb bons fonaments, a partir de totes les eines que tenim a l’abast. Al meu entendre una d’aquestes eines pot ser la creació d’un nou país que ens permeti desenvolupar un estat modern, sensible, ... i sense tantes rèmores del passat. Des de la proximitat dels pobles, però, podem avançar molta feina des de la solidaritat, des de la planificació dels serveis i des del convenciment que a més d’oferir peix, hem d’ajudar a pescar.

Els pobles hem de procurar dotar-nos de serveis d’assistència social que permetin atendre les moltes situacions que anuncien les estadístiques més devastadores amb tants per cent de pobresa energètica, dades de pobresa infantil, índexs d’atur... que des de la fredor de la precisió matemàtica fan posar la pell de gallina. Però, a més d’eines per atendre l’emergència social que permetin “parar el cop” també especialment hem de posar esforços en tot els conjunts d’accions, serveis i eines que permetin que aquestes famílies que avui necessiten assistència puguin deixar de necessitar-la, puguin sortir de l’espiral complicat en el qual s’han vist immersos per una onada que s’ha emportat el què fins ara era un sistema econòmic que anava trampejant. Des de les administracions, des del món associatiu i el voluntariat, des de les empreses, ... tenim oportunitat (i deure social) d’impulsar el canvi més global granet a granet.   

Quan parlem doncs de la necessitat d’invertir en “serveis socials” crec que ho hem de fer des d’una perspectiva ben àmplia des de la basant assistencialista a la d’ajuda a les persones –grans i joves- a tirar endavant pel seu compte el propi projecte vital.

Fer de regidora i moltes coses més

La política ofereix l'oportunitat de transformar l'entorn, i en el cas de la política municipal des de la proximitat del teu poble. Em sento amb una gran responsabilitat així com privilegiada de poder observar la realitat des d'un altre punt de vista, de conèixer els temes a fons, de posar-hi el meu granet de sorra... i ho faig sentint-me acompanyada d'un gran equip humà (dins i fora de l'ajuntament).

Per desgràcia, implicar-se políticament no és un fet gaire valorat; es fa evident que ens cal una reflexió profunda i impulsar un nou model polític que ajudi també a canviar això. El què si és cert és que prendre decisions no és fàcil per a ningú i els regidors o regidores amb més o menys experiència, més o menys del teu agrad es troben prenen decisions contínuament, assumint responsabilitats i lluitant dia a dia contra una administració que ella mateixa s'ha anat embolicant i creant un laberint administratiu que fa les accions més lentes del què tots podem entendre.

Des que compatibilitzo la meva feina de mestra (la feina que he volgut fer des que era petita) amb la d'assumir diverses àrees a l'actual govern local (organització, recursos humans, atenció ciutadana i participació) les setmanes passen volant i la intensitat dels dies ha crescut enormement. Continuo fent les meves classes de música, tot i que a mitja jornada, continuo les meves aficions tot i que hi dedico menys temps, continuo compromesa amb diverses associacions malgrat no hi puc ser tant activa, continuo dedicant temps a la família tot i que competeix temps amb moltes altres preocupacions... Tot plegat, faig de regidora i moltes altres coses més, i tot i que les moltes altres coses més existien primer es fa difícil ajustar la balança quan estàs convençut (com és el cas) que estàs davant una oportunitat única i disposat (com és el cas) a fer el màxim productiu possible el teu pas per l'ajuntament.

Serveixi doncs aquesta reflexió com a propòsit necessari de perseguir l'equilibri entre tantes vocacions, aficions i especialment l'atenció a la família que és el pilar sobre on tot es recolza.

Els ingredients de la participació

Quan fa temps que no fas una cosa, o quan no l’has feta mai, cal entrenament. Cal aprendre’n primer! Per això estic convençuda que apostar per l’educació en la participació i en projectes que fomentin la comunitat és clau perquè el dia de demà els nostres nens i nenes, els adults de llavors, ho facin molt millor que nosaltres.

Més enllà d’aquesta aposta de futur en què crec fermament, podem apostar per una participació més real des d’ara mateix, amb les eines que tenim. Com en tots els plats de bona cuina, calen bons ingredients i un procés curós perquè en surti un bon resultat. Crec que, pel que fa a participació,  els ingredients que hem de tenir en compte de forma principal són:

-       La voluntat política de posar en consideració de la gent les qüestions que afecten al poble, fomentant una visió col·lectiva de les situacions. (quin carrer arreglem? El què està pitjor o el meu?)

-       La responsabilitat d’oferir la informació i arguments suficients perquè es pugui escollir d’una manera raonada, coneixent els avantatges i els inconvenients de cada proposta, els motius  i els efectes de cada decisió que es pugui prendre.

Amb la combinació d’aquests dos ingredients, obtindríem una participació més real, més sòlida de la que estem practicant. I, és clar, també cal tenir en compte que en el procés d’aprenentatge d’aquesta nova manera de fer,  hi cal molta paciència, enginy, perseverança i, sobretot, no gaires presses electorals.

Per baixar en el pla de la realitat immediata: Quina motivació tècnica tenia cadascuna de les opcions proposades en la renovació del passeig? Només hi jugava l’aspecte estètic? S’havia previst l’efecte de les llevantades, el vent, el trànsit, l’eficiència en la neteja... en cada opció? No hauria estat convenient un debat sobre l’adequació de les propostes abans de posar-les a votació? La participació tal com va ser plantejada és suficient per donar per validada la solució? Jo expresso els meus dubtes.

Una nova manera de fer és possible.